Museu

HISTÒRIA

El Col·legi de l’Art Major de la Seda té el seu origen en el segle XV, davant la necessitat d’unificar els criteris per a la producció de la seda a València a causa dels conflictes que s’originaven per la falta de qualitat d’alguns productors. És així com va nàixer el Gremi de Velluters (teixidors de vellut), que va aprovar el 16 de febrer de 1479 les primeres ordenances del gremi. Unes ordenances que van ser ratificades oficialment pel rei Ferran el Catòlic el 13 d’octubre de 1479. El Gremi va ser elevat a Col·legi de l’Art Major de la Seda per mitjà del títol que els va atorgar el rei Carles II el 1686.

La seu del Gremi es va instal·lar al barri al qual va donar nom, el de Velluters, a causa de l’alta concentració de telers que hi havia al barri, que va arribar a tindre el 1767 prop de cinc mil telers que donaven treball a quasi la meitat de la població de València. La parcel·la de l’edifici actual va ser adquirida l’any 1494, però l’edifici (que va ser declarat monument historicoartístic nacional l’any 1981) va patir diverses transformacions arquitectòniques al llarg de la seua història, per la qual cosa mostra un estil principalment barroc.

EL SALÓ DE LA FAMA

És l’estança principal del col·legi i el lloc on es reunien els màxims dirigents de la institució. Esta sala constituïx un microcosmos compost per la part celestial, amb un fresc al sostre de sant Jeroni, patró del gremi, realitzat per José Vergara, i per la part terrenal del sòl, amb una autèntica joia de la ceràmica valenciana composta per un paviment que representa els quatre continents coneguts en l’època (les dos obres realitzades l’any 1757). Este impressionant sòl pretén destacar la fama (representada per una dona) de la seda valenciana en tot el món. L’autor del paviment, Vicente Navarro, es va inspirar en la font de Bernini de la Piazza Navona de Roma, en la qual els continents es representen a través dels seus rius principals (Danubi, Nil, Ganges i Riu de la Plata). Navarro representa els continents per mitjà d’una dona sobre un carro que en cada continent està tirat per animals propis de la regió, com són els cavalls per a Europa, els elefants per a Àsia, els lleons per a África i una espècie de fardatxos o caimans per a Amèrica. Donat el deteriorament que havia experimentat este paviment, ha sigut necessari desmuntar totes la seua peces, restaurar-les i tornar-les a instal·lar. Per a això, s’han utilitzat els últims avanços tecnològics disponibles en este camp.

LA CAPELLA

Decorada amb paviment de taulellet blanc i verd en diagonal que crea un espectacular efecte òptic. Està comunicada amb una escala de caragol gòtica, que va romandre durant segles oculta darrere d’una paret, i que presenta certes similituds amb les realitzades per Pere Comte en edificis com la Llotja.

L’ARXIU HISTÒRIC

Compost per innumerables documents que s’han anat guardant al llarg de cinc segles i que guarden la història del gremi i de les seues ordenances, els llibres d’actes, els llibres de mestres, oficials i aprenents, els llibres d’administració i inspecció de fàbriques i comerços… No cal oblidar que el Col·legi, en la seua labor d’inspecció, podia arribar a decomissar i cremar teles que no s’ajustaren a les ordenances.

L’arxiu del Col·legi de l’Art major de la Seda de València és una de les peces fonamentals per a poder estudiar l’evolució de l’economia valenciana, almenys des del segle XV fins a finals del XX. La seua condició d’institució corporativa i delimitada en el territori ha aportat moltíssima informació al conjunt dels investigadors de diverses disciplines, però especialment aquelles que estudien els processos protoindustrials, les institucions gremials i les produccions de sericicultura de la terra valenciana. Però, sobretot, per a entendre els processos comercials i socials en la València del segle XV i totes les relacions amb les rutes i tractats comercials de l’època.

El del Col·legi de l’Art Major de la Seda és l’arxiu gremial més important d’Europa. Consta de 48 pergamins, 660 llibres i 97 caixes d’arxiu amb diferents lligalls des dels inicis del mateix col·legi. Quasi tots els documents fan referència al gremi de Velluters, encara que també es conserva alguna documentació d’altres gremis.