Política de cookies
Esta web utilitza cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de las mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, polse l'enllaç per a més informació..

X

València  i el Museu de la Seda s’han convertit, gràcies al I Congrés Internacional de Museus de la Seda, en referent mundial de la Ruta de la Seda. Al llarg de dos dies, el MUVIM (Museu de la Il-lustració i de la Modernitat) ha acollit un esdeveniment que ha rellançat el valor històric d’una ciutat que va ser lider de producció de seda al segle XVIII. “Estem molt satisfets i orgullosos per com s’ha desenvolupat este congrés que ha servit per a posar a València i al Museu de la Seda de València en el lloc que es mereix dins de la popular Ruta de la Seda. Han sigut brillants totes les intervencions d’uns ponents magnífics que ens han fet veure i confirmar la importància que ha tingut i té esta matèria per a la humanitat”, afirma Vicente Genovés, president del Col-legi de l’Art Major de la Seda.

Han sigut dos dies intensos en què han participat nombrosos ponents en un total de tretze conferències. El Congrés Internacional de Museus de la Seda va començar el dijous 15 de novembre amb la inauguració per part de Francesc Colomer, Secretari Autonòmic de Turisme, qui va destacar que “la seda seguix viva i forma part de l’art de viure”. El primer conferenciant a prendre la paraula va ser Ricard Huerta amb “El Museu de la Seda de València i l’exposició sobre els Museus de la Seda”. Tot seguit, José Luís Cenís,  va parlar sobre “La estació sericícola de Múrcia” i Juan de la Cruz, sobre “El Museu de la Seda en l’Illa de la Palma”.

Per la vesprada es van reprendre les ponències amb l’exposició de Juan Ángel Gómez, fundador i director d’Adarve Produccions SL, qui posà en valor la importància dels mitjans audiovisuals en este sector. El professor de la Universitat de Pisa, Claudio Zanier, amb “Les coleccions de capolls de l’antic Institut Bacològic de Padua” i Germán Navarro, que posà veu a la ponència de Paolo Aquilini sobre el “Museu Didàctic de la Seda de Como”, van ser els següents en parlar. Per últim, es tractà el curiós edifici en forma de palau, “La Fondazione Filatorio Rosso di Caraglio” amb Laura Vietto, VP de Design Apple, i Aurelio Toselli, arquitecte i fundador d’Envato.

El divendres 16 de novembre, inaugurà la jornada Ricardo Franch, catedràtic d’Història Moderna i Contemporàneu de la Universitat de València, il-lustrant a tots els presents sobre les rutes de la seda en la història d’Espanya i Portugal en les publicacions de la universitat. Tot seguit Nino Kuprava, directora del State Silk Museum de Tbilisi en Geòrgia, va comentar del museu que “disposa d’una llibreria única amb exemplars de totes les èpoques i en totes les llengues”.

En l’última ponència del matí, Nazin Enes, en representació de Muhterem Cevik, donà a conèixer al públic el Museu tèxtil i de la seda de Turquia. L’encarregada d’arrancar les conferèncias de la vesprada va ser Sophie Desrosiers, de l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials en París i del Centre d’Investigació Històrica, que va fer un magnífic recorregut pels diferents museus de la seda de França.  Klas Nyberg, del museu d’Estocolm, va fer un interesant anàlisi de la història econòmica per a entendre la indústria sedera de Suècia i comprendre la génesis del museu d’Estocolm.

Per a finalitzar el congrés, tingué lloc l’acte de clausura de la mà dels dos codirectors, Germán Navarro i Ricard Huerta, el president del Museu de la Seda de València, Vicente Genovés, i el president de la plataforma digital de la Ruta de la Seda         d’ UNESCO, José María Chiquillo.


Germán Navarro destacà “les connexions tan interessants entre la seda, la ciència i l’art contemporàneu i que els museus s’hagen presentat com a vertaders centres docents“. Ricard Huerta va fer una bonica metàfora en assegurar que estos dos dies “el tacte de la seda s’ha convertit en carícia cap a la pell del món”i José María Chiquillo remarcà que “açò no ha sigut una competició entre museus sinó un projecte de cooperació perquè la seda continue sent reconeguda com a element vertebrador de pobles d’arreu del món”. Per últim, les paraules de Vicente Genovés van ser contundents: “A nivell personal, he aprés molt i este congrés ens ha posat les piles amb idees i projectes nous per al nostre jove museu, un referent mundial.“.